És l’espectacle més antic del grup, es remunta al temps de la Murga i transcendeix al pas del temps. Des de 1984 fins avui, sobreviu a les Festes de San Bernabé de Logroño, al balcó de l’Ateneo Logroñés i es representa al balcó de l’ajuntament a la Festa Major de Parets.
A ell només li cal un balcó de dues sortides, un telonet amb un rellotge pintat, música i uns personatges que es mouen com autòmats per materialitzar-se en qualsevol indret. Això sí, han de ser les dotze de la nit en punt, han de sonar les dotze campanades i tot s’ha d’il•luminar com en un conte de fades.
Un rellotge intemporal, un carilló de somnis gairebé immortal que simbolitza el pas del temps, mor un dia i en neix un altre. Durant 3 minuts el rei, la reina, el pierrot , la colombina i la mort dansen al so de la pianola.
Ha viatjat arreu de Catalunya i d’Espanya, de balcó en balcó, de Can Torres a la Porxada de Granollers, de Can Vidal a la plaça de Sant Feliu de Codines, dels ajuntaments de Viella, de Bossost, de Caldes de Montbui, de Tàrrega, de Sabadell, de Terrassa, de Planoles, de Villassar de Mar, de Granada, de Salobreña, de Santiago de Compostela...