Història

Grup nascut a la transició política, com altres grups a Catalunya, actua en la recuperació de les festes populars i les retorna al carrer lloc que els és negat durant el domini de la dictadura franquista, reconquerint de nou aquests espai per a la festa i l’expressió.

El nom de la Farinera va néixer l’octubre de 1981 a partir del concepte de fàbrica de farina, lloc on es transforma la matèria prima, el blat, per tal de convertir-lo en farina. A partir d’aquí es crea una analogia: La Farinera transforma elements teatrals per a convertir-los en accions i espectacles. Més endavant , cap al 1985, el nom oficial del grup esdevingué el de Farinera Teatre Factoria.

La idea de transformació porta a investigar nous sistemes de relacions artístiques a partir de les premisses de l’ anomenat “Tercer Teatre”.

Eugenio Barba dramaturg italià nascut l’any 1936, és fundador de l’ Odin Teatret l’any 1969 a Dinamarca i estableix el concepte de Tercer Teatre.

Segons Ian Watson:

“El Tercer Teatre, d’ Eugenio Barba, habita en els marges, freqüentment als afores o la perifèria dels centres o les capitals de cultura.

És un teatre creat per persones que s’autodefineixen com actors, directors i treballadors de teatre, tot i que rarament hagin tingut una educació teatral tradicional i en conseqüència no siguin reconeguts com a professionals. Però no són aficionats. Els seus dies són plens d’experiències teatrals, el que ells anomenen entrenament, o amb la preparació d’actuacions en les que els cal lluitar per aconseguir públic.

En el Tercer Teatre la dimensió sociològica és més important que l’ estètica.

Contràriament al teatre institucional o al d’avantguarda, on es posa èmfasi en la producció, la reflexió i/o en la propagació de la cultura, el Tercer Teatre es centra en las relacions: entre aquells que composen el grup en particular, en la seva relació amb altres grups i en la seva relació amb el públic. Aquest nucli d’interès en la xarxa de relacions té els seus fonaments en l’individu i el seu rol a la comunitat.

En el Tercer Teatre no hi ha diferència entre la vida personal y la professional, atès que la manera en que es fa teatre es més significativa que el producte final.

Per als practicants d’aquest tipus de teatre, la filosofia sociocultural del grup i la manera en la què aquesta filosofia s’ aplica al treball diari es reflecteix en les seves propostes és usualment més important que la forma i el contingut de les mateixes.”

Hacia un Tercer Teatro - Eugenio Barba y el Odin Teatret • Ian Watson • Ñaque editora

Amb aquesta filosofia, La Farinera inicia la seva trajectòria l’estiu de 1982 amb l’experiència “Cavall de Troia”, fent la seva particular lectura dels principis del Tercer Teatre que la porta a explorar tot tipus d’accions i espectacles amb un afany gairebé desesperat de fer i produir.

Per anar als orígens de la Farinera hem de retrocedir en el temps i situar-nos a la Festa Major de Granollers de l’any 1979.

Aprofitant la situació que es va crear amb els nous ajuntaments democràtics, en plena transició política, un petit grup d’actors de Cardedeu, Sant Celoni, La Roca del Vallès i Granollers , s’oferiren a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Granollers per animar la Festa Major.

El grup fou batejat com la Murga , la seva proposta d’animació s’anomenà : “La Comarca, L’Estatut i el Tren”, projecte que contemplava diverses accions principalment de carrer . El ressò que obtingueren les diferents accions, la més rellevant “El Rellotge vivent”, va fer que moltes persones es sentissin atretes pel projecte i s’hi afegissin. Gent i grups de la comarca: de Sant Feliu de Codines, de Montmeló, de Sant Antoni de Vilamajor, de Mollet del Vallès, de Santa Maria de Palautordera, de Sant Antoni de Vilamajor, de Parets..., s’afegiren al grup, esdevenint un moviment teatral a nivell comarcal ple de potencial.

El projecte inicial va créixer de forma extraordinària, les ganes de recuperar popularment els carrers, un gran sentiment de llibertat i les ànsies d’expressar-se lliurement , van desencadenar un autèntic moviment d’animació comarcal que obtingué el seu punt àlgid amb la seva intervenció a les Festes de la Mercè de Barcelona, durant quatre dies consecutius d’actuacions.

Cap a finals d’any arribà el desencís i en una reunió dels membres, no exempta de nostàlgia, el grup es dissolgué. Es decidí que el patrimoni (materials, vestuari, etc.) quedés sota custòdia del Centre de Teatre de Granollers que fins aleshores havia recolzat totes les accions realitzades per la Murga. La causa del desencís , possiblement, la manca de confiança i suport a un projecte ple de vida i imaginació, per part de les institucions.

En motiu de la Festa Major de Granollers de 1981, un grup reduït d’alumnes del Centre de Teatre, la majoria procedents de la desapareguda Murga, entren en contacte amb dos grups d’animació: Els Barrila de Mataró i la Bombeta Calba de Martorelles. Conjuntament s’elaborà un projecte d’animació que es desenvolupava en dues fases: La primera, La Ràdio va de Barris en col•laboració amb Ràdio Granollers, i la segona, La història dels Gegants Perduts. Ambdues, es van realitzar pels carrers i places de tots els barris de Granollers i es dugueren a terme durant quinze dies.

El nom del grup passà a dir-se M-2 , des de l’ajuntament es va posar la condició de no utilitzar el nom de la Murga en els actes organitzats per tal d’assumir el finançament del projecte. M-2 va actuar també a la Festa Major de Sabadell. Fins a les hores, Frederic Roda i Fàbregas , professor de l’ Institut del Teatre, va coordinar totes les accions tant de la Murga com de M-2, essent director del Centre de Teatre de Granollers. La tardor de 1981, Frederic Roda fou destituït del seu càrrec al Centre de Teatre i tot el moviment d’animació teatral encapçalat per la Murga, va perdre el suport institucional i la que havia estat fins aleshores la seva seu.

Cap a l’octubre de 1981, M-2 que per aquelles dates ja no disposava de cap tipus d’ajut oficial, comença a utilitzar a utilitzar el nom de La Farinera, instal•la la seva seu al nº 36 del carrer Corró de Granollers. Aquell local que més tard es convertiria en el desaparegut restaurant La Cantonada, i esdevingué el lloc on s’emmagatzemaren totes les pertinences i s’utilitzà com a local d’assaig i sala de reunions del grup.

Fou en aquella època quan La Farinera contacta amb el Grup de Teatre Independent de Caldes de Montbui, recent anomenat Teatre d’Al-Faranga . El Grup de Teatre Independent en aquells moments a part d’haver posat en escena diversos espectacles de sala, com ara “El Triciclo” d’Arrabal o “Les Troianes” d’Eurípides a la Sala Teatre del Centre Democràtic i Progressita, havia iniciat una etapa de teatre d’animació en motiu de la Festa Major de Caldes, realitzant diàriament uns pregons teatralitzats que anunciaven els actes festius. El tipus d’accions, molt semblants a les realitzades per la Murga i M-2, van crear una forta empatia entre ambdues companyies i com a conseqüència, una part dels actors i actrius d’Al-Faranga s’uniren al projecte de La Farinera que en aquells moments apuntava cap a la professionalització. Poc a poc La Farinera va anar establint molt bons vincles, tant amb l’entitat del Centre com amb el municipi de Caldes, desembocant en la realització de multitud d’actuacions , tant pels carrers i places com en el mateix local del Centre, entre els anys 1982 i 1986.

El grup inicia la seva trajectòria professional amb l’animació de les Festes de Carnestoltes de Mollet el Febrer de 1982, seguit de petites accions com el “Passe de Models”, en el lliurament de premis Els Gamarussos d’Or a la Vall del Tenes (Lliçà d’Amunt) i l’animació del Tren de les Nacions, a la línia dels F.C. Barcelona-Sant Cugat.

L’agost de 1982, la Farinera encetà el seu primer projecte ambiciós: “El Cavall de Troia”. Es dugué a terme a la Vall d’Aran durant quinze dies a les localitats de Pont de Suert, Viella, Bossost i Les. El grup s’instal•lava durant tres dies en un poble, aportant diverses accions teatrals i parateatrals en continuat contacte amb l’entorn humà i físic. L’experiència es repetí tot seguit a les festes majors de Granollers, a finals d’agost i de Caldes, a l’octubre. Algunes de les accions i espectacles que formaren part del projecte continuaren vigents al llarg de la dècada dels 80.

L’experiència a la Vall d’Aran s’explica més extensament en l’apartat experiències d’ aquesta web.

La trajectòria del grup es desenvolupa des dels seus inicis a l’octubre de 1981 fins al setembre de 1991.

Exposar correlativament tot el que la Farinera va fer, proposar, acordar i portar a terme, no resulta fàcil. Una respiració profunda ajuda a organitzar una muntanya de papers ressenyes, guions, notes de premsa i material audiovisual. Millor veure per poder creure.

Voler encasellar la Farinera en un gènere concret, seria com cercar l’agulla del paller. De ben segur, li hauria pertocat dedicar-se de ple a investigar en el camp de l’animació i les accions de carrer que sens dubte era seu el medi natural, però no, tal i com afirmava Santi Sans en una publicació de La Fundació de la Caixa en referència al grup (1989) “Són com l’ase d’en Mora que de tot s’enamora(...)tastaolletes, vet ho aquí!” Per això la Farinera, a part de l’animació al carrer, va tastar una mica de tot: Cabaret, sarsuela, teatre infantil,revista, pallassos...

Els recursos humans del grup eren francament inesgotables, una nombrosa plantilla que en certes èpoques s’havia arribat a comptar amb més de 15 actors i actrius tot terreny que es dedicaren a construir els elements escenogràfics, dissenyar i confeccionar el vestuari, fer-se càrrec dels muntatges: muntar, carregar i descarregar , la posta en escena , la il•luminació, la promoció i atendre a mil i una tasques, on actuar era una tasca més. Sense oblidar la tasca pedagògica que el grup dugué a terme a escoles i instituts.

Podríem destacar tres àmbits on el grup va desenvolupar la seva trajectòria en aquella frenètica dècada dels 80:

1. Àmbit d’animació teatral en relació les festes populars, principalment en festes majors i carnavals, en diferents ciutats, municipis, comarques i comunitats autònomes: Catalunya, La Rioja, País Basc, Castella-La Mancha , Andalusia i Gran Canària. Com també Andorra.

En aquest àmbit destacarem la recuperació de les Festes de Carnestoltes de Mollet del Vallès, Parets , Caldes de Montbui i altres localitats de Catalunya. També la participació durant diferents anys a les Festes de Sant Bernabé de Logroño on el Rellotge de la Farinera esdevingué un clàssic i finalment passà a ser patrimoni d’aquesta ciutat quedant personalitzat amb els elements de la festa riojana.

2. Àmbit d’Espectacles de format tancat: Teatre de les Rondalles (Infantil), sarsuela, cabararet, revista i experimental (de creació col•lectiva). Alguns representats arreu de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

Dos d’ells el Teatre a la Sang i Exploclown es van representar a Barcelona Ciutat, al Teatre Condal i a l’Antiga capella de l’Hospital de la Santa Creu respectivament.

3. Àmbit de Formació (Pedagògic)

• Teatre a les escoles amb la col•laboració dels Ajuntaments de Mollet, Lliçà d’Amunt i Parets

• Tallers de Teatre als Instituts (BUP i FP) sota el patrocini de l’Obra Social de la Caixa des de el Cercle Cultural de la Caixa de Granollers, als Instituts públics i concertats de Granollers, Mollet del Vallès, La Garriga, Caldes de Montbui, Llinars del Vallès, Montornès, Sant Celoni i Parets del Vallès.

• Tallers de Teatre a l’Illa de Gran Canària sota el patrocini del Cabildo Insular i els ajuntaments de San Mateo, El Ingenio, Telde, Galdar, Valsequillo, Agüimes i La Aldea de San Nicolás.

En l’apartat de Formació d’aquesta web parlem més extensament dels Tallers de Teatre, així com l’experiència a l’Illa de Gran Canària és narrada a l’apartat d’ Experiències .