Per anar als orígens de la Farinera hem de retrocedir en el temps i situar-nos a la Festa Major de Granollers de l’any 1979.
Aprofitant la situació que es va crear amb els nous ajuntaments democràtics, en plena transició política, un petit grup d’actors de Cardedeu, Sant Celoni, La Roca del Vallès i Granollers , s’oferiren a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Granollers per animar la Festa Major.
El grup fou batejat com la Murga, la seva proposta d’animació s’anomenà : “La Comarca, L’Estatut i el Tren”, projecte que contemplava diverses accions principalment de carrer . El ressò que obtingueren les diferents accions, la més rellevant “El Rellotge vivent”, va fer que moltes persones es sentissin atretes pel projecte i s’hi afegissin. Gent i grups de la comarca: de Sant Feliu de Codines, de Montmeló, de Sant Antoni de Vilamajor, de Mollet del Vallès, de Santa Maria de Palautordera, de Sant Antoni de Vilamajor, de Parets..., s’afegiren al grup, esdevenint un moviment teatral a nivell comarcal ple de potencial.
El projecte inicial va créixer de forma extraordinària, les ganes de recuperar popularment els carrers, un gran sentiment de llibertat i les ànsies d’expressar-se lliurement , van desencadenar un autèntic moviment d’animació comarcal que obtingué el seu punt àlgid amb la seva intervenció a les Festes de la Mercè de Barcelona, durant quatre dies consecutius d’actuacions.
Cap a finals d’any arribà el desencís i en una reunió dels membres, no exempta de nostàlgia, el grup es dissolgué. Es decidí que el patrimoni (materials, vestuari, etc.) quedés sota custòdia del Centre de Teatre de Granollers que fins aleshores havia recolzat totes les accions realitzades per la Murga. La causa del desencís , possiblement, la manca de confiança i suport a un projecte ple de vida i imaginació, per part de les institucions.
En motiu de la Festa Major de Granollers de 1981, un grup reduït d’alumnes del Centre de Teatre, la majoria procedents de la desapareguda Murga, entren en contacte amb dos grups d’animació: Els Barrila de Mataró i la Bombeta Calba de Martorelles. Conjuntament s’elaborà un projecte d’animació que es desenvolupava en dues fases: La primera, La Ràdio va de Barris en col•laboració amb Ràdio Granollers, i la segona, La història dels Gegants Perduts. Ambdues, es van realitzar pels carrers i places de tots els barris de Granollers i es dugueren a terme durant quinze dies.
El nom del grup passà a dir-se M-2, des de l’ajuntament es va posar la condició de no utilitzar el nom de la Murga en els actes organitzats per tal d’assumir el finançament del projecte. M-2 va actuar també a la Festa Major de Sabadell. Fins a les hores, Frederic Roda i Fàbregas , professor de l’ Institut del Teatre, va coordinar totes les accions tant de la Murga com de M-2, essent director del Centre de Teatre de Granollers. La tardor de 1981, Frederic Roda fou destituït del seu càrrec al Centre de Teatre i tot el moviment d’animació teatral encapçalat per la Murga, va perdre el suport institucional i la que havia estat fins aleshores la seva seu.
Cap a l’octubre de 1981, M-2 que per aquelles dates ja no disposava de cap tipus d’ajut oficial, comença a utilitzar a utilitzar el nom de La Farinera, instal•la la seva seu al nº 36 del carrer Corró de Granollers. Aquell local que més tard es convertiria en el desaparegut restaurant La Cantonada, i esdevingué el lloc on s’emmagatzemaren totes les pertinences i s’utilitzà com a local d’assaig i sala de reunions del grup.
Fou en aquella època quan La Farinera contacta amb el Grup de Teatre Independent de Caldes de Montbui, recent anomenat Teatre d’Al-Faranga. El Grup de Teatre Independent en aquells moments a part d’haver posat en escena diversos espectacles de sala, com ara “El Triciclo” d’Arrabal o “Les Troianes” d’Eurípides a la Sala Teatre del Centre Democràtic i Progressita, havia iniciat una etapa de teatre d’animació en motiu de la Festa Major de Caldes, realitzant diàriament uns pregons teatralitzats que anunciaven els actes festius. El tipus d’accions, molt semblants a les realitzades per la Murga i M-2, van crear una forta empatia entre ambdues companyies i com a conseqüència, una part dels actors i actrius d’Al-Faranga s’uniren al projecte de La Farinera que en aquells moments apuntava cap a la professionalització. Poc a poc La Farinera va anar establint molt bons vincles, tant amb l’entitat del Centre com amb el municipi de Caldes, desembocant en la realització de multitud d’actuacions , tant pels carrers i places com en el mateix local del Centre, entre els anys 1982 i 1986.