Desconcerto fou creat arrel del Dia Mundial del Teatre (Lleida-1986) i va anar evolucionant, com moltes de les accions de la Farinera que naixien per encàrrec.
Tenia certs paral•lelismes amb l’F-15, els homes de blanc duien una escala, en aquest cas els personatges vestien de negre i duien una cadira. Inspirats en Luigi Pirandello en la seva obra Sis personatges en cerca d’autor, aquí es tractava d’ una orquestra a la recerca d’un públic fugisser i apressat, una orquestra estressada i desafinant; i un director que dirigia un públic obedient i singularment inexpressiu.
Desconcerto s’emmotllava a tot tipus de paisatge i mobiliari urbà. Sortidors d’aigua, cabines, telefòniques, passos de vianants, la platja. Si calia cabussar-se al mar amb abric i cadira, es feia. Una acció teatral amb normes molt clares però sense barreres.
L’objectiu, tal i com el seu nom indica, desconcertar.
L’Orquestra Simforosa natural de Manlleu, fou la implacable banda que acompanyà la Farinera en les seves gestes, accions i animacions, durant tota la trajectòria del grup esdevenint, grans amics i companys de camí.