Les Rondalles d’en Planiol (1984)

Les Rondalles d’en Planiol és el segon muntatge de la Farinera que parteix d’una voluntat pedagògica. La tasca a les escoles va representar una revolució que molts dels mestres de l’antiga escola van haver de suportar. Altrament, per aquells qui capitanejaren una imminent reforma educativa, mestres i educadors que pensaven que l’aprenentatge es produïa quan acció i emoció eren presents en el procés, van creure des del primer moment que el teatre tenia la capacitat d’estimular la creativitat i fer que l’experiència d’ensenyament aprenentatge fos transversal, adquirint una dimensió totalment multidisciplinària, la posta en funcionament del teatre a les escoles per a ells, va ser una bafarada d’aire fresc.

En les rondalles es feia gala sobretot de la riquesa del llenguatge. En ple període de normalització lingüística de la llengua catalana, recordem que en aquells anys el català encara no s’havia erigit com a llengua vehicular en els aprenentatges, el fet de posar a l’abast dels infants una sèrie de recursos: dites, refranys i en el que es procurava fer ús d’estructures morfosintàctiques i lèxic lliures d’interferències, era poc habitual. Molt del vocabulari emprat en el muntatge provenia de l’original en mallorquí. Ambdós espectacles, les Aventures d’en Gustí lladre i les Rondalles d’en Planiol, mai varen rebre subvencions del Departament de Cultura però sí van rebre ajuts de Normalització Lingüística, els quals en van fer possible la posta en escena.

Es tractava d’un recull de set rondalles mallorquines de transmissió oral realitzat per Jordi des Racó, pseudònim del Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda, abstretes de la seva obra Aplec de Rondaies Mallorquines-1896-1931. Ignasi Roda en va construir la dramatúrgia i va redactar un esquetx introductori presidit per la Santa Inquisició que jutjava el personatge Planiol, el narrador, per bruixot i heretge. Durant aquest pròleg es jugava amb el recurs del rodolí. Durant la representació en Planiol feia ús dels refranys per donar entrada a cadascuna de les rondalles: “El cavall de la reina”, “Un festejador Babau”, “La pastora i el misser”, “L’Abat de la Real”, “El pelegrí i l’hostalera” i “Ous de somera”. Un escenari giratori servia per agilitzar les transicions. Un elenc d’un músic i sis actors, encarnaven un total de 45 personatges en clau de farsa.

Igual que Les Aventures d’en Gustí lladre les Rondalles d’en Planiol van ser estrenades especialment per als alumnes de les escoles de Mollet, aquesta vegada els alumnes assistiren al pati de Can Gomà per veure l’espectacle. Seguidament passaren a formar part del repertori de la Farinera.