Residuos de invierno és el nom amb el qual s’estrenà l’espectacle. El claustre de l’antiga Tabacalera de Logroño, actualment seu del Parlament de la Rioja, un indret aleshores pràcticament abandonat, ple de runa, teranyines i vidres trencats creava un escenari natural de decadència poètica; era el lloc ideal per dur a terme l’experiment.
No es partia de zero, ni d’una idea preconcebuda com havia passat en altres creacions del grup. Tot el bagatge d’accions de carrer realitzades els tres anys anteriors a l’estrena en les festes de Carnaval aportava una gran varietat de recursos plàstics i artístics. Reutilitzar aquests recursos i incloure’ls en una acció dins l’espai de la Tabacalera per aconseguir una atmosfera onírica i decadent, era relativament senzill.
Només va caldre crear un petit fil argumental: Un home i una dona indigents, desvariaven en el seu delirium tremens, llurs percepcions es materialitzaven amb l’aparició de formes fantasmagòriques i personatges grotescs que celebraven rituals d’índole festiu i surrealista.
Finalment amb una acurada il•luminació, la música i els efectes sonors, repercutiren en un resultat de gran bellesa plàstica, poètica i irremissiblement escruixidora.
L’entrenament actoral per aquest espectacle el dugué a terme el grup Johannes Vardar , grup aleshores dirigit per Pino Capitani que havia estat deixeble d’Eugenio Barba, director d’Odin teatre (Tercer Teatre). La coreografia va anar a càrrec de Perfecto Uriel, professor de dansa de la Escuela de Teatro de Logroño.
Trobar espais adients per representar el que més tard s’anomenà Arrels, era més que impossible. Per això es va habilitar una estructura metàl•lica pertanyent al grup. Aquesta permetia subjectar-hi focus i un trapezi, els actors i actrius podien trepar i enfilar-s’hi. Això va facilitar el muntatge d’un escenari en qualsevol plaça, obtenint millor adaptabilitat. Es realitzaren canvis en el fil argumental, respectant tots rituals i els elements plàstics i festius del muntatge de Logroño.
Aquest espectacle es dugué a les festes d’Albacete i es va representar en diversos pobles de la comarca com ara Caldes i Parets el Vallès.
