La Coral va néixer en motiu de la gira per la Vall d’Aran amb el Cavall de Troia, en aquells moments fou pensada sense malícia. amb cap intenció de satiritzar un cor com els d’antany, es tractava d’interpretar cançons populars de la zona i empatitzar amb els espectadors aranesos, en un exercici de concòrdia i germanor. Els membres de la Farinera amb la col•laboració de Josep Marquès, aleshores director de la Coral Amics de la Unió de Granollers, van preparar un seguit de cançons populars amb llengua aranesa. Temes com ara “Muntanyes Araneses”, “Era mia guellera” o “Es esclops”, foren interpretats com a cloenda i comiat a cada un dels pobles per on van passar. Moments nostàlgics i emotius de llambregada i xàfec.
La Coral evolucionà amb el temps, seguint la línea del Passe de Models on la ficció no es distingiria de la realitat, sinó fos perquè els cantaires trencaven amb els estàndards de l’estètica. El procés de caracterització dels personatges abans de l’actuació era una autèntica competència per transfigurar-se en el/la cantaire més lleig/lletja i malgirbat/da de la Coral. La innocència del Clown prengué forma dins de cada personatge i es van anar incorporant gags a l’espectacle que anaven sorgint de la pura immediatesa i el contacte amb el públic.
La Coral esdevingué itinerant i acabà desenvolupant-se en un recorregut per on s’anaven fent parades: una cantonada, un portal, una cruïlla, una placeta, un porxo, un entarimat.., petits escenaris que el paisatge urbà li oferia al pas. Finalment, producte de l’ evolució, es produí una mena de simbiosi entre el públic i els cantaires, en un impuls irracional, el públic acabava perseguint-la amb el propòsit de no perdre’s cap detall del repertori, una autèntica catarsi!