S’obre un portal interdimensional per on s’infiltren una quinzena de personatges, ningú sap d’ on venen ni cap on van. Ningú els coneix, ni sap què volen, ni què pretenen, només generen preguntes o si més no, curiositat.
Fer-se preguntes és la clau de l’evolució humana, si els humans no haguessin tingut la capacitat de preguntar-se i voler saber el per què de tot plegat, potser encara estaríem habitant en coves i menjant carn crua i llavors tendres. Entès que la curiositat i la necessitat de respondre les pròpies preguntes amb respostes que tinguin sentit, és un impuls primordial que desenvolupa la intel•ligència i desperta l’esperit científic que és la mare dels ous de tots els invents i descobriments que ens han possibilitat sortir de la inòpia a la humanitat. Fer treballar les neurones i habilitar connexions entre elles, era l’objectiu ocult de l’ F-15.
Val a dir que no és segur que això passés, això de les neurones volem dir. La quinzena de personatges vestits amb una granota blanca, mascareta, ulleres fosques i gorra, equipats amb una escala de metall portàtil estil motxilla, ocupant espais urbans transitats per persones i vehicles; potser despertava la curiositat, inquietava, divertia o enutjava, provocant tot tipus de reaccions no sempre desitjables, fins i tot indiferència; però mai s’ha pogut constatar si ajudà a augmentar el coeficient intel•lectual d’algun espectador.
Aturar-se, parar l’escala, pujar-hi i observar durant una bona estona gairebé sense moure’s i tot seguit baixar, carregar de nou l’escala i continuar el camí, és el que feien els éssers de blanc.
L’ F-15 va omplir multitud de pàgines de premsa pels llocs on passava, va inspirar uns quants cronistes locals a escriure llurs impressions i analitzar les reaccions dels espectadors casuals que es trobaven imbuïts en aquella atmosfera inquietat de qui se sent observat. Només per això, ja va valdre la pena dur a terme aquella experiència, diguem-ne, antropològica.